Nèmesi (Niporepte4; 3)

I la venjança
Tindrà el regust metàl·lic
D'un doll de llàgrimes.
L'espasa eixorca l'hàlit,
Com la sal en la terra.

Diàspora (Melorepte172)

he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca

S. ESPRIU.

Solament cal una torre d'ivori
Per guardar somnis i amputacions,
La crisàlide d'emocions
Que retornen avui, perquè no plori

El cor, d'una diàspora -el desori-
Interior on les il·lusions
Són miratges en el desert del viure,

La fantasia que la fosca lliura
Al balç, el vidre que escorxa la sang.
I en les venes segueix el gra de sorra,
L'engruna rude de saber-se fang,

Aquest rosec que en lustres no s'esborra
I esdevé home. Per somniar en blanc
Solament cal l'ivori d'una torre.