Entro al bar amb ganes d'una infidelitat. Abans, però, he passat per la biblioteca i he demanat en préstec el darrer llibre de Roberto Bolaño i
El brogit i la fúria, de William Faulkner. No vull passa per pedant ni per lector de
best-sellers. El trobo a la barra, amb una cervesa a mitges. Ell també ha visitat la biblioteca, i gairebé hem coincidit en la mateixa lleixa. Ell, si no recordo malament, ha triat David Grossman. El volum era prou visible per veure'l des de la lletra efa mentre fullejava el llibre de Faulkner. És un mal vici que tinc, això de fixar-me en les lectures d'altri...
L'interrompo quan es troba immers en la lectura de la contraportada del seu llibre.
Està ocupat?, demano tot assenyalant el tamboret de la seva esquerra. Ell em fita amb els ulls foscos i contesta negativament. Li agraeixo la deferència quan enretira la copa de cervesa per deixar-me més espai. Deixo estratègicament els llibres damunt de la barra, el més a prop d'ell possible. Mentre demano una cervesa de la mateixa marca que la que pren ell, m'adono que la seva atenció recau en l'esquer que he llançat. El cambrer no tarda en servir la copa gelada amb la bromera justa, gairebé el mateix temps de reacció que es pren el meu company de barra per comentar alguna cosa referent al genial escriptor xilè.
Aquesta és l'excusa perfecta per iniciar la conversa al voltant dels llibres, de forma eclèctica, d'un autor a un altre, sense una pauta a seguir. Passem del preciosisme de la literatura japonesa (descobrim que Murakami i Mishima ens són afins) a la bufetada realista de Sherwood Anderson, barrejant els comentaris de la literatura plena de violència i sexualitat de Bolaño.
En realitat, però, la meva dona és qui més llegeix dels dos, deixo anar amb l'eufòria de la tercera cervesa.
En Pàrtenas, que així és com se diu el meu contertuli (per raons religioses dels pares, que ell no professa, però), somriu tota l'estona i presta atenció a les meves opinions, igual que jo faig amb les seves. Declinem la conversa cap a la família i les professions, sense adonar-nos que fa una hora escassa que érem complets desconeguts. Malgrat tot, li parlo com si ens coneguéssim de temps... amb una complicitat que esparvera. L'aproximació dels tamborets també es fa palesa de forma lleu. Comença a acompanyar cada somriure i cada frase amb un copet suau al braç, que no trobo estrany. És més, m'agrada que se senti amb aquesta comoditat.
L'observo, ara que el tinc més a prop. Els seus trets són masculins i atractius. A banda de l'afició per la lectura, se'l veu interessat per cuidar-se físicament. Es disculpa per dirigir-se al lavabo, per qüestions fisiològiques evidents. I afegeixo que no tardaré en marxar. No deixo d'observar-lo mentre es dirigeix al cambrer per preguntar on és el servei, que l'hi indica. Té espatlles amples, cames gruixudes i la samarreta dibuixa a la perfecció un cos atlètic i jovenívol. Quan desapareix darrere de la porta del vàter, agafo un full de la meva bossa i hi gargotejo unes paraules i unes xifres. Sense ser vist pels cambrers, diposito el full doblegat entre les pàgines del llibre d'en Pàrtenas, que ha quedat damunt de la barra.
Crido el cambrer per pagar les consumicions i en Pàrtenas torna tot seguit. M'acomiado amb un somriure satisfet. Per raons que no pot endevinar. Apresso el pas en direcció contrària al meu domicili, penso en el moment en què en Pàrtenas trobi el paper entre les pàgines de Grossman.
Truca'm si vols reunir-te amb la meva ombra, la reminiscència faulkneriana és tan clara que, de ben segur, mossegarà l'esquer. Deixaré un marge d'acció esperant al parc de l'altre cantó de la ciutat. Amb impaciència però calmat, començaré a llegir Bolaño i imaginaré en Pàrtenas marcant les nou xifres escrites en el paper doblegat, les que corresponen al mòbil de l'Aurèlia, la meva esposa, que també picarà l'esquer que li he preparat. És tan capriciosa... Tant com jo, que he entrat al bar amb ganes d'una infidelitat de totes totes.