D'un espai delimitat per tu i per mi
Per la quietud d'un vent que retorna
L'esperança, el reclam, la memòria.
I saber que en els paràmetres de l'hàlit
Hi ha el respir necessari perquè l'ahir
Sigui cendra i pols i sorpresa d'un rostre
Que calla mentre parla el cor en l'Hades
D'una inquietud que no reposa ni dorm,
Que, glop a glop, absorbeix l'alegria efímera
I corca l'ànima. I aleno amb força, novament.
Seràs rosa dels vents, immòbil carn, fermesa,
I xiuxiuejaràs paraules clares que il·luminin
La nit, l'angoixa, mentre esdevens presència.