L'home fuma. La màquina l'ha absorbit des de fa estona. I, des de fa estona, ja no s'acontenta en introduir-hi monedes, ara es gasta els bitllets abans de bescanviar-los, en la ranura que els admet. Demana una nova cervesa i mossega el filtre de la cigarreta. Els nervis són evidents. En cada partida només gasta i no recupera res del jugat. Una trucada de telèfon i despenja. La resposta és una mentida evident. M'han aturat els Mossos.
Impassible, torna a la màquina i treu de la cartera el darrer bitllet de vint euros. S'adona que no hi ha més metàl·lic i que la màquina escurabutxaques ha realitzat la seva finalitat a la perfecció. Paga les consumicions i el canvi, com a darrer cartutx d'esperança, també és introduït a la màquina. Fins al darrer cèntim.
Quan torni a casa, segurament els Mossos l'hauran multat amb la quantitat (mal)gastada en aquella maleïda màquina. I la precarietat dels àpats de la família és deguda a aquesta ratxa malastruga que fa trobar-se l'Autoritat tan sovint. Perquè s'amaguen a qualsevol banda i és difícil esquivar-los quan se circula sense els papers en regla. L'excusa sempre funciona amb la seva estúpida dona, que sempre el creu.