Onomàstica (Itineràncies poètiques III, 39)

Lluna de pleniluni,
Blanca com els somnis
De la tarongina,
Endevina quina mà
T'acarona mentre
El món dorm i la llum
És teva, entre la foscúria.

Diré el teu nom
Una i mil vegades
Pels cops que hagis
Obert la teva llar clara
A la paraula i al so,
A l'estrella que lluu,
A l'esquitx de vida que mostres.

Memòria rígida (1r Convit estiuenc 2011)

Francesc Mompó, novament des del seu blog, ens proposa que escrivim un haikú amb aquesta imatge:



I el meu intent de haikú és el següent:

Vergonya i òxid.
L'ocell de la carronya
En el seu seti.