[seguiment extraoficial del poema
Sense dir-te res, d'Isabel]
Silenci ple de poesia.
Temps per no dir res i créixer
On els mots són mudesa,
Tàcita rancúnia inexistent.
Perquè el so i el ritme de la vida
No necessiten gramàtiques
Per seguir el transcurs del temps.
Callem, doncs, i jugarem
A la recerca mútua, famèlica.
Boques segellades pels llavis.