La greu mel creada per l'home perquè la llàgrima
Sigui dolça entre l'amargor, sentida en el silenci.
I vindran vents de tot arreu carregats de pluja,
De vida, d'espècies que, amb el vol, esdevenen
Lliures com un país que lluita per la seva identitat.
I permetrem que se'ns endugui enllà, més enllà.
A través de la bardissa, el plomatge és el tel
D'una boirina que ajuda a somniar, i també l'àmfora
On recollir el dolor que traspua, perquè no ens venci.
I sabrem els noms de les aus que ens envolten,
Els matisos dels seus cants, tornaveus que retenen
La força de la Natura, el veire de l'amor per l'aire,
La flor delitosa que sols pensa en la creixença del demà.