Fèmina venèria (dibuixet)

Dona de malvasia, metgia contra l'epidèmia de solitud
Que tinc endins de l'ànima, vine, a frec del meu cos,
A flor de llavis i besaré la teva pell, cada centímetre desclòs
Al meu davant, enmig de la quietud.

Alba i ginesta, balba tendresa que busca escalf i vida,
Apropa't, acosta't, guareix aquest meu cor malalt,
Alberga'l i bressa'l en el gerd marjal
Dels teus pits, apiada't d'ell que mor per ta carn humida.

Dona d'espígol terrenal, de grava i de raïm madur,
Embriaga'm amb el sacre licor
D'uns besos robats, sense rancor, a la deessa de l'amor,

T'espero al capaltard, en dejú,
Per devorar fins al moll de l'os el teu cos d'espiga,
La teva mirada de fèmina venèria, etèria, antiga...)