Del dolor que delma i repta i converteix en repte
La vida només amb la mort com a objectiu
I el laberint com a llera d'un torrent desèrtic.
Creix la molsa, la falguera, la Natura microscòpica
Entre escletxes i atzars que cal acomplir i no evitar,
Entre llambordes d'un sòl que cedeix sota els peus.
Frontispici del temple on les ares han d'emplenar-se
De segles i de pols, de plors i de cingles per escalar
I guarir l'esforç amb suor i existència. Amb sang,
Fins i tot -zenit de la sofrença més àrdua-.
Neix la dolça brisa al fons de la timba, la utòpica
Delícia de saber-se viu i esdevenir mundà
Record, i només ser amnèsia i agonia dels tornaveus.