Que crema i reneix
El desig que reclama
La carn que el peix,
La carn blanca del cos
Que es referma a l'ànima
I deixa sense repòs
El foc, la llengua exànime.
Parla, galerna i cofurna,
Amb mots, amb boca dolça,
Perquè m'empari en l'urna
Dels teus besos de pa.
Parla'm i seré suau molsa
En el camí cap al demà.