Essència primigènia [Híspalis XVII](Itineràncies poètiques II, 68)

Nafres que sagnen i no cicatritzen,
Ales que cerquen horitzons abastables,
Màrfegues que cobreixen la lívida
Força que ens queda per lluitar,

I aixequem el vol amb l'esperança
De delimitar aquesta muda sofrença
Que ens depara la vida, i vivim.

Sense pensar en demà. Els fruits
Més dolços es troben per atzar.

Véns? Volarem cap a l'essència primigènia.

Famèlica delícia fructífera [Híspalis XVI](Itineràncies poètiques II, 67)

[seguiment extraoficial del poema Sendes del silenci, d'Isabel]

Ulls clucs per admirar
La bellesa de la Natura,
L'aire mentre s'escola
Dins meu amb la més pura

Fragància que romandrà
Fins que la vida futura
Arribi. I em sobrevola
El desig per besar el lilà

Dels teus llavis novament,
Retenir en la mà la teva mà,
Sentir un cop més el plaent

Frec de la teva pell mentre
S'estén la temptació de mossegar
La fruita madura del teu ventre.