La poesia també és revolta. Revolta
Que batega endins del cor, i sabràs
Què cal dir en cada moment, incapaç
De callar amb la gosadia del poca-solta.
I diràs el teu nom de claror, ben alt,
Perquè sàpiguen on i quan vas néixer,
En quines terres lluitaràs amb la mateixa
Força, i seràs herald de la veritat immortal.
La poesia també és revolta. Hem d'escriure
Versos d'amor, de lluita, d'argila, si cal,
Per vèncer el futur de mudesa i de silenci;
Escriure per esdevenir una ànima lliure,
En una terra pura, clara, nostra, que val
La sang, sustent que fa que res no ens venci.
Guardaràs l’empremta d’un instant
Perquè la veu no acabi en mans
Del silenci, en la sorra estèril
D'una platja buida de records?
Servaràs les petges d'uns peus
Que corren vers la llum de l'alba,
Que impregnen d'humanitat fragments
De lívida urgència incontrolable?
Torna, deessa de les hores, paraula
Tatuada en la boca, ametller en flor
Que és bressat per la brisa esparsa,
Retorna on la ferida no cicatritza,
On la sang indica els camins del sol
Cap a un nou dia, i fes que et celebri.
Empeltem mots a poemes, imatges a estrofes;
I el rou és capaç de xopar les arrels
De la nostra ment, les paraules que brollen
Sense pausa d'una banda a una altra,
Perquè cada arbre brosta i s'expandeix.
Sabrem com comença aquesta boscúria
De versos però no podem imaginar-ne el final,
Una ràtzia momentània cap a un recés temporal
Amb calma i silenci per créixer de nou
Duent forces renovades, idees plenes de llum.