Lapislàtzuli [Híspalis II](Itineràncies poètiques II, 53)

Compta la vida
Amb fulles de perennes
Arbres, foll home
Dels boscos, amb paraules
De blavenc lapislàtzuli.

Cabòries [o Cadències d'Àsia](Melorepte134)

Resseguir les sendes cap al sol del cercle
Que dibuixen els teus ulls, la seda, el viàtic
Cap a l'horitzó desconegut d'una besada
Que cal guardar en àmfores contra el temps.

Avarar el veler del teu ventre en la mar isolada
Del desig i desfer-se en gotes de pluja -recerca
Incansable del núvol- que retornen ensems
Per inundar el país d'una fam il·limitat, extàtic.

Imaginar que els vèrtexs que t'emparen són
Immensitat, immaculada matèria que aboco
En la balustrada de la meva ànima d'explorador.

Infondre valor als meus membres, en l'abandó,
Sense rumb, i seguir endavant, mentre em confon
La broma que ens separa, pregar mentre t'invoco.

Minúscula [Híspalis I](Itineràncies poètiques II, 52)

Encara que la innocència
Plori llàgrimes amargues,
Deixa que la virginitat
S'escoli dins teu, poeta,

I sabràs desxifrar aquestes
Gotes de mar minúscula,
L'enyorança per l'onatge.