Paraules que es desfullen a la boca,
Que toquen el cel del paladar
Amb la lleugeresa d'una rosa,
I floreixen fins que el vers desboca
El corser amb galop cap al demà,
Els xiscles desclosos d'una alosa
Que et sobrevola i en tu desemboca,
Musa que xiuxiueges les paraules,
Que les desgranes damunt del pit
I m'alletes amb elles, com un nounat
Que desitja la rojor de les fraules
I la dolçor d'uns mugrons, amb delit,
I em derrota el teu ventre, delicat
País dels mots per a les meves faules.
Com una rosa eterna. Així creixes
Dins de les entranyes, dona de carn,
Desig, al teu recer, d'un futur incert.
I sóc herald de la lluerna que esqueixes
En el teu esguard, la branca de l'arn
Que malda la pell quan et somnio despert.
I caic a rodolons pel camí cap a tu,
I fuges, piuladissa d'ocells porucs,
On l'herba és un jaç idoni per al repòs,
I em prens el cor, que encara palpita.
Trio la millor roba perquè em trobis nu,
Per ser partícula fòtica en el flux
De la teva llum, per ser porus del teu cos,
Per escolar-me en el pensament que t'excita.