Clemència (Melorepte173)

[m. j. e. b.]

Només podem estimar
incondicionalment
allò que no hem triat

V. VILLATORO.

Polissó del vaixell de la teva absència,
Delitós per ofegar-me en el glop de mar
Dels teus ulls, sé que el fred no durà mai el teu nom.

Menteixo, mentre deixo enrere l'encanteri dels xàfecs,
A l'atzar perquè em porti de nou el teu rostre
En aquesta nit ferma i erma que és el món sense tu.

I no obtinc misericòrdia enlloc; res de clemència
A les mans, que arribi per un descuit d'un avar
Déu que no sé quan es manifestarà ni com.
I creix l'ombra pregona en la sima més profunda

Que és l'ànima meva, carregada amb plom i tràfecs.
I sóc tristesa i solitud, melangia per esguardar un nou llostre
Al teu recer, llàgrima que l'embat del vent no s'enduu
Abans que caigui al pou de necessitar-te, que m'inunda.