La màgia dels elements,
Tetraèdrica potència
Que sura en el teu mar invisible.
En tu, i només en tu,
La carícia i la lletania
Per voler abastar la veritat
Al preu que calgui, mentre fibla
L'oblit endins de la memòria,
Tel·lúrica mà que és aire,
Ígnia demència que ofega.
I ets l'origen elemental,
La Mare Terra que m'ha format
L'afirmació que, alhora, nega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada