Sístole (Itineràncies poètiques III, 94)

[seguiment extraoficial del poema La teva poesia, de Carme Rosanas]


Batega el cor i la mar
I el pètal i la tija,
I la poesia que creix
Dins meu amb pruïja.

I seré el teu bard
Abans que siguis meva,
I abans que sàpigues
Que t'estimo sense treva.

Sístole i diàstole
I la veu de la vida
Que no recularà
Ni un centímetre mai,

Dàlia tendra, fresca brisa
Plena de la beutat del lai.