[seguiment extraoficial del poema Creuaments, de l'Helena Bonals]
En resum, l'ànima drupàcia De la nectarina amalgama La dolçor i l'aspresa, El cor ligni i la polpa tendra, La llisor i la rugositat. Potser els extrems s'aproximen Més del que creiem. Com tu i jo...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada