[seguiment extraoficial del poema El revers, d'Helena Bonals]
Deixa'm residir entre els batecs del teu cor, En el ressò que et sustenta la vida, En el bri més minúscul de la teva pell:
He descobert la necessitat massa tard Però m'hi aferro amb l'afany del moribund Que sap que la darrera esperança no fuig Mai, amb la fam de qui anhela estimar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada