Del teu cos i seran desig i pólvora rotundifòlia, acàcia solitària
Que cerca un sòl on arrelar-hi.
Perquè els llavis busquin les teves paraules, emmudeix l'estona
Que necessiti el valor per agafar embranzida, dona de carn i aire,
Endins del meu vell cor gregari.
Perquè sàpiga quin és l'origen de totes les preguntes, xiuxiueja
Els noms de les pedres que formen les muntanyes, o les llambordes
D'un carrer qualsevol, i indagaré els rastres de l'aigua pertot,
També en les cicatrius de la Terra.
Perquè dibuixi el perímetre del teu cos, ofereix-me l'atzabeja
De la nit i les roses de l'alba dels teus llavis, ressegueix les ombres
Entre la teva pell i els meus dits i seràs bleix de vida quan sigui llot,
El meu esquelet quan sigui desferra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada