Excel·lències (Minirepte7)

Em dic Aurèlia i sento enveja per la meva veïna de replà, la Nèlida. Des que ha arribat a l'edifici que he quedat relegada a un segon lloc. Fins i tot la meva mare esmenta la vida i miracles d'aquest nap-buf vingut de Xile. Que si ja parla a la perfecció el català, el castellà, l'anglès, l'alemany i el francès, que si és la noia més intel·ligent de l'escola, que si porta de corcoll els nois del barri... I cada dia és la mateixa cançó durant els àpats. Per això, he marxat de casa. A prendre l'aire i a treure'm del cap la Nèlida i les seves excel·lències.

Però dura poc la tranquil·litat. Perquè els miols famolencs de Sòcrates se senten per tot el carrer. Precisament, en Sòcrates és el gat persa de la Nèlida. Sembla perdut i el crido com em va ensenyar la Nèlida quan érem més amigues. El gat apressa el pas cap a mi. M'ha reconegut per la flaire o per aquest crit familiar.

D'un bot àgil i precís em puja a la falda i es deixa acariciar. És agradable al tacte. Mentre el mantinc quiet amb la mà esquerra, la dreta ressegueix el seu cos preciós i agafa tot el cap. Un moviment ràpid i sec desnuca el felí, que queda immòbil a l'instant. Sense ser vista, el duré fins al seu replà perquè el trobi la Nèlida en persona. Potser així deixarà de dir amb prepotència que només el seu gat té set vides.