Per saber quan l'esguard em fita
Amb la necessitat de qui necessita
L'oxigen per subsistir als plors;
Miratge après en el desert desclòs
Davant meu com un desig que suscita
Temença per l'existència, que invita
A deixar l'hivern en el cor de les flors;
Bagatge que em segueix pertot arreu
Perquè sàpiga que he de pagar un alt preu
Per avançar a pesar de no conèixer el camí;
Paratge on l'iris s'omple de vida, de set
Per beure rius sencers, per cercar l'indret
Més plàcid per restar-hi demà, sense ahir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada