2/7/11

Anècdotes (Itineràncies poètiques III, 7)

[seguiment extraoficial del poema Volareu lluny del temps, de La Senyoreta Reykjavík]


Perquè la vida és origen
I memòria, anecdotari
Incert i jorns perduts,
Llum plena d'existència, vida,
Volo enllà del silenci
I del sòl que acull l'arrel
De l'arbre frondós i de l'herba.

Demà seré lliure, potser,
Amb la novetat d'un món
Creat per mi mateix, sense déus,
On les lleis dels homes hagin
Estat oblidades i abolides,
Però la corda al turmell, plúmbia,
Retorna la ment a la part mortal meva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada