Oceànica (Itineràncies poètiques II, 37)

[seguiment extraoficial del poema D'uns ulls on la mar s'escola, d'Elfreelang]

Immensa com un oceà que s'ajaça
Al refugi dels teus pits d'escuma,
La teva veu em bressa i em perfuma
L'esperit, i diu el meu nom i m'abraça.

I sóc tornaveu que, fins a la sacietat,
Repeteix la lletania de mots que m'inhuma
Els llavis en la teva pell d'esclat.