Que m'ullprèn i m'altera la son,
Ni per la seva veu de mascle cepat
Vingut de conquerir països exòtics.
No és perquè sigui capaç de suportar
La ingesta de litres de sangria
Amb estoïcisme, ni que faci gests
Per parlar i em costi un segle entendre'l.
Tampoc pel seu accent de foraster,
O la seva pell envermellida pel sol
De la Mediterrània que m'embadaleix.
Crec que l'única raó que em facin figa
Les cames quan apareix al meu davant
És la mida i el pelatge del seu Gran Danès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada