Lliures, joiosa alegria
Que escampa la llum del dia
Entre les verdes bardisses.
Somric a la vida en constant ball,
A la font muda que regalima
Fins a les llambordes i, degotim a
Degotim, l'aigua esdevé mirall.
I sóc home i inhalo l'oxigen,
I m'adono de la lleugeresa
Dels núvols, majestàtics,
De la carícia suau d'extàtics
Paratges que m'envolten, bellesa
De la Natura, del nostre origen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada