Es desclou la tenebra...
8/2/11
Constància (Itineràncies poètiques II, 35)
[seguiment extraoficial del poema
Quan el sol es despista
, de la Isabel]
En el paisatge
Perdo les orenetes
De la memòria,
Obscures ales
Que han de sobrevolar-me
Perquè et recordi
Amb la constància
De qui sent l'agonia
Massa a la vora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada