3/2/11

Antípodes (Itineràncies poètiques II, 15)

En la penombra, et sé als antípodes
De la meva dèria per retenir-te,
Per bressolar el teu pit blanc
De càndida flonjor, amada nòmada.

Però jugaré les meves cartes,
Un cop més com qui se sent guanyador
Malgrat entreveure indicis de derrota.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada