Ànima tel·lúrica (Itineràncies poètiques II, 22)

[seguiment extraoficial del poema Ocells de vent, de Maijo]

Arrels terroses
S'arrapen a la terra
Com l'aire al viure.

Creix la ferida
De la sang mentre indago
La teva pèrdua.

I m'ets oxigen
Quan respiro, lluerna
Quan et recerco.