30/8/10

Cançó a Mahalta (Centenari del naixement de Màrius Torres)

Esperonat per la idea de la Carme Rosanas, m'animo a retre un humil homenatge a Màrius Torres (1910-2010) el mateix dia en què se celebra el centenari del seu naixement.

Aquesta és la imatge de la proposta:



I aquest és el poema:

Cançó a Mahalta


Fes-me lloc al teu somni,
Mahalta! Sóc el teu germà!-

Màrius TORRES



-La darrera vesta em taparà els ulls.
No et podré veure més, Mahalta.
Però somniaré encara que esbulls
La cèlica llum en ta galta.
Mai no he vist estrella més alta!

Els núvols guiaran les teves passes,
Fent el cel encara més blau
Quan les lluïssors et siguin escasses,
Perquè la meva llum ja cau
I em sento de la mort esclau.

Recorda't d'aquell gat entre tes mans,
Quan la soledat t'acompanyi.
El recordaràs quiet, suau, mans?
No deixis que la tristor et guanyi,
Ni tampoc que la Mort s'afanyi.

No sabré si la fulla cau o salta,
Mes sentiré la soledat
De les estrelles. Adéu, tu, Mahalta,
Esperança que m'ha estimat.
No puc ser més al teu costat.

Recordaré els núvols si em fas falta.