I si, encadenat a tu, intento deslligar-me la pell
Dels teus llavis de flama intensa, on el castell
Dels somnis s'edifica, on la brisa bufa i em bada
L'ànima fins a les entranyes? Descansa el cos, bell
Àngel de silenci, i retindré dins meu, una altra vegada,
La quietud i la bonior i el plaer de ser-te mesell.