Penúltima delícia (Itineràncies poètiques, 134)

[seguiment extraoficial de Penúltim poema de juliol d'Elvira FR]

Els versos són bellesa
Als llavis d'una dona
Quan els recita.

I no hi ha temps que acceleri
El ritme de les paraules
Més perfectes.

Callo per escoltar
El silenci de les síl·labes
Mentre sóc aire
Que vola lliure:

I gaudeixo de la delícia
D'uns batecs, la penúltima
Alba que creix
Endins del cor.

Resistència de la Poètica (Itineràncies poètiques, 133)

Hi ha platges plàcides
On l'esperit reposa.
Jaç de paraules
Que en la sorra dibuixa
Els traços de la vida.

Sense que el coure
D'unes monedes trenqui
Un equilibri
Perfecte entre el dia
I els més resistents versos.

Bitàcola (Itineràncies poètiques, 132)

[seguiment extraoficial de Sota l'estora de zel]

Assenyalo les paraules
En el calendari de la vida,
Les marco a foc per si s'oblida
Enmig d'hores barjaules,

I sé del cert que són nostres,
De qui les ha sentides endins
I vol reflectir-ne brins
De claror en eterns llostres.

Tornaré una i una altra vegada
A mirar l'horitzó d'allò creat
I m'embadaliré del resultat.

Avui, davant de les portes obertes,
Omplo un nou full amb imatges certes
En la bitàcola de la mirada.

Bòbila (Itineràncies poètiques, 131)

[seguiment extraoficial d'Em plau el blau, de fanal blau]

El cor, d'argila,
Necessita la bòbila
De les paraules
Per sentir l'escalf únic
De l'estiu de la vida.

Matèria perpètua (Itineràncies poètiques, 130)

I no és efímera la paraula escrita,
Perquè no hi ha vent que se l'emporti
Nord enllà i deixi al seu lloc desconhort i
Penúries, o llàgrimes. Tot això no es necessita.

I no és diàfana la poesia que es pressent,
Perquè la petja que resta al cor reneix
Dia rere dia, i s'eixampla amb l'escreix
De la feina ben feta, entusiasta i adient.

Parlem amb tinta, escrivim amb sentits batecs,
Amb la paraula exacta que converteix el reflex
D'un sentiment en imatge pura i ànima bessona

D'una sístole constant, d'una diàstole de resposta.
I aquest sol que encara brilla no coneixerà posta
Que l'apagui per sempre i estengui la nit més pregona.