Pàtina (Itineràncies poètiques, 93)

Quan les foteses
S'acumulen en l'ànima
I aixequen torres
Contra el món, de defensa,
Sols has de fer-te enrere:

No hi ha paraules
Per desfer l'encanteri
Amb què el silenci
Ha cobert el cor, pàtina
Ferma i indivisible.

Libèl·lules (Itineràncies poètiques, 92)

L’equilibri era tan fràgil
Que el vol de les libèl·lules
Ha destruït les arestes
Que el sostenien dins meu.

Només queda la caiguda,
Després del desori relliscós
En l'amalgama de cordes,
Que són sogues per a l'enforcat.

I avui sóc jo, patibulària
Ànima, qui escolta la sentència,
Qui acata la condemna i desisteix.

Poques respostes per a abundants mots
I el vent se'ls enduu, sud enllà:
Quedarà la requesta pendent per sempre.

Acròbata (Itineràncies poètiques, 91)

Acròbata entre les línies
Que traces per indicar
Els límits del bé i del mal,
De l'amor i de la llunyania.

I lluito contra l'equilibri
Fràgil que costa de trobar,
Contra l'huracà i el senyal
Fals interpretat pel cor cec.

I llepo el llim de les sínies
Per si han quedat resquícies
Del teu nom en la meva follia.

I sagno perquè el cos vibri
En escoltar les vils notícies
Del teu adéu, i la veu sigui gemec.

Anàbasi àgrafa (Itineràncies poètiques, 90)

Això és el que havia construït
Per a tu, tota una vida al meu recer.
Però no he sabut oferir-te
Paraules contra el teu silenci.

Massa tard, ho sé. Ara, la negativa
Es presenta amb cadenats a les portes.
I he d'empassar-me les promeses,
En una anàbasi àgrafa, mentre em lamento.