D'astrolabis per al naufragi de l'ànima,
De paraules d'aigua per a la magnànima
Clepsidra tendra dels teus pits rebecs;
Vital, far dels esculls de les teves cuixes,
Fragants maduixes que, de bat a bat,
Maduren per a devorar-se sense celeritat,
Soga al voltant del coll que no afluixes,
T'escric i et templo i et desitjo i et flairo i llesco
El pa del teu ventre, el centre de la fam
Que em crema com la suprema set de viure;
T'escric i et respiro i galopo el teu somriure,
I seré tempteig en el passeig de grava i d'aram
Entre el melic i els ulls, camí virtuós que tresco.