Síndries en desídia (o Psicodèlia nívia) [Melorepte128]

Per si els camins cap a les geleres de fúlgida grogor nívia
Han de pertorbar el descans de la forest, amago les sabates
Allà on puguin conquerir amb xavalla princesetes barates
I constituir, mica en mica, harems en un oasi del desert de Líbia.

Per si cada miratge fa que em pregunti si és un camell
Cada duna que veig, viatjaré fins a regions abissals
Sense llum ni vida, perquè els malsons no omplin de calç
Viva la meva boca, i pugui salvar d'alguna manera la pell.

I esdevinc oli -o petroli- en la bassa d'aigua que m'envolta.
I preparo en silenci els camàlics fidels per una nova revolta
Contra tot el que no hagi creat, a través de fangars de ronya.

I seré monarca, xa, eunuc, soldat i semental amb escafandre
Mentre canvio de paisatge a tort i a dret, a bon preu i sense mandra,
Fins que la regalia d'una guitarra i d'un motor em desensonya.