Passos són un món de novetat,
Com si no servís de res l’experiència dels peus en d’altres sòls.
Mai no és fàcil aguantar l’equilibri
Damunt de la corda fluixa de l’Univers que ens envolta,
I accelera la seva rotació quan comencem
A avesar-nos-hi.
(Qui ens guia amb tanta mestria en un món diferent, amb tanta perícia?)
Mai no és fàcil arribar a acostumar-se
A la varietat; l’errívola brúixola ens acompanya
Per a que ens sentim més perduts encara.
Sempre és difícil la fermesa, en el vertigen d’un món
Que no s’atura mai, que gira constantment,
Eterna, i mai no s’aturen l’evolució i el canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada