11/8/10

Somnolència

Perquè la flor de la tarongina s'enduu la melangia
I la transforma en inquietud per veure un esguard
Tan ple de vida com el teu, busco enllà de la mar
La resposta que em pugui oferir l'horitzó, la metgia

Als dubtes que em vénen mentre el desig somnia
I crea mons irrepetibles en la realitat. L'atzar
Capriciós de nou deixa fora de l'abast aquest far
Que brilla en la somnolència només, fugint del dia.

Perquè les pedres d'un edifici majestuós han volgut
Portar-me la teva aroma, el delit enmig de la teranyina
D'un vincle gregari, el viatge encara no realitzat.

I, entotsolat, espero la nit, quan el sol sigui mut
I absent i el somni se m'endugui lluny de la realitat,
Que és quan el teu perfum es barreja amb la tarongina.




Granada (La Caja de Pandora [2006, Acuérdate bien de mi cara])

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada