Esdevingui companyia
Meva, contra l'estrall
I contra la malenconia.
Perquè, en el fred reflex
Que em sotja, reprenc
L'esforç de viure, perplex
Com la quietud del fenc
Que sap que espera endebades
La brisa que pugui endur-se
La solitària tija enllà,
Perplex perquè no conec el demà
Ni quan acabarà l'eixorca cursa
Per trobar les teves mirades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada