De les pèrdues al llarg de la vida,
O, qui sap?, potser ens sobrin hores
Per recuperar-les abans de cloure els ulls.
Som el perímetre del camí recorregut
I la defallença ens clavarà les urpes
Abans que arribem a la meta assignada.
Ho sabem. Però no ha d'existir la derrota.
No encara. Mentre l'oxigen ens sustenti,
Respirarem. També l'ombra, la fidel companya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada