4/7/10

Perímetres (Itineràncies poètiques, 26)

Tal vegada no tindrem temps per refer-nos
De les pèrdues al llarg de la vida,
O, qui sap?, potser ens sobrin hores
Per recuperar-les abans de cloure els ulls.

Som el perímetre del camí recorregut
I la defallença ens clavarà les urpes
Abans que arribem a la meta assignada.
Ho sabem. Però no ha d'existir la derrota.

No encara. Mentre l'oxigen ens sustenti,
Respirarem. També l'ombra, la fidel companya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada