15/4/10

Lapislàtzuli (dibuixet)

Lapislàtzuli de l'horitzó, roca del precipici.
I s'uneixen on l'escuma és blancor de marbre
I les aus xisclen al peix i al bressol de l'arbre
I el món és calm i fecund, la gerdor de l'inici.

He trescat camins silvestres, la balustrada
Del cingle m'ha despertat l'infant interior
Que, d'emoció, volia abastar, curull d'amor,
El paisatge esquiu una i una altra vegada.


Roca del precipici, lapislàtzuli de l'horitzó.
I amalgamen la màgia de la Natura primigènia.
Per mirar-la, els ulls semblen demanar la vènia.

He abandonat el soroll, la celeritat i la foscor,
He sabut esperar la cridòria callada de la brisa
Per endevinar l'ànima de l'aigua quan el cel s'allisa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada