14/4/10

Família (Recòndita memòria)[RPV124]

Dins del cistell, l'esperança d'un canvi, l'aire
Fresc que vingui del nord o del sud, de qualsevol
Lloc però que arribi, perquè el fantasmagòric estol
D'espectres que els acompanya no els permet gaire.

I la boca demana, i el plor del nadó reclama i flaira
La llet ja agra en l'alè, i la fam mossega perquè vol
Les entranyes i les rosega fins que desapareix el consol
Com un animal ferit que és deixeble del trinxeraire.

Busca i regira i no troba res, dins del cistell.
Ni crostons secs ni aigua tèrbola ni la recòndita pell
Que anys enrere era suau i ara ningú no adora.

Perquè el llast d'un marrec s'aferra al seu pit de gairell.
Deixa el vímet, derrotada, perquè no marxi el mesell
Rastre de l'esperança per a l'illa, com a nova Pandora.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada