Escorça d'arbre assedegat,
On mirar quan la realitat
És un deler que a l'aigua lliga?
Compta la sorra del desert
Per trobar els rastres mil·lenaris
Cap als miratges més falsaris
Que et mantindran en va despert.
Acaricia l'envellida
Superfície del teu bastó,
Saurí del vagareig, xardor
Que en la teva mirada és vida,
I esdevindràs dolça paraula
Lligada al demà amb ferma baula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada