Narcísica vivència... (RPV119)

I. ...mímica (Reflex)

Trencar el vidre és necessari
Per poder-se alliberar
De l'argolla que l'humà
Fa del viure un mal precari.

Sóc reflex? Fat solitari?
O sull pler d'un vil tirà
Que no reconeixerà
La imatge que se'n separi?

Trencar el vidre m'és complex
Com nedar contracorrent
En el torrent més golut;

Quan torna la solitud,
M'adono del meu turment:
No tinc cos, tampoc batecs.

II. ...críptica (Mirall)

Memòria de la nimfa maleint el reflex
Que existeix per romandre en el magí debades,
On rauen, quan reposa l'ull, totes les mirades
Fetes a la pell seva d'immòbil riu perplex?
Mentre ressona l'aigua del seu cos en els plecs
Del cor, la fel renega en la sang -niu d'onades
Donades a l'erm eco-: remembra el malefici
Que lligà la pupil·la a albirar-se amb desfici.

III. ...anònima (Dona)

Parlo sense obtenir resposta, vici
Que es repeteix davant del mirall, lent
Mim que m'emula sempre amb pulcritud.

I la seva imatge és l'exactitud
Del gest, el silenci del confident
Avesat als secrets del seu ofici.

Parlo i cap so s'escolta del gregari
Que resta en la superfície del pla,
En la planície que, fredament, fa
De les confessions tot un calvari.

I desespero, després de parlar-hi,
I amago l'espill (desvari?) quan ja
Tot ha estat dit, com si pogués revelar,
A un altre cos, fragments del meu calvari.