Benvingut on la llum és absència,
On les llàgrimes clouen ulls i temors,
I les benes secreten l'essència
De vells, rònecs, acabats amors.
Benvingut on el crit és la veu clara
De l'esperit dolgut, on la soledat
Desapareix quan el sol separa
La fosca nit de la diürna claredat.
Travessa el passadís de l'abandó,
Creua el llindar del malson continu
I barreja't amb la pròpia sang.
Traspassa els límits de l'horitzó
Fins que vegis el que no endevino:
El reclam d'aigua per part del fang.
[tot escoltant My Chemical Romance]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada