On puguis renéixer i sàpigues
Que els noms de la vida duen
El teu nom de flor oberta al sol.
I recordaré l'aire en l'agònica
Asfíxia del no-res que és ànsia
Per descobrir les portes dels besos
En boques alienes al present.
Escapa, amor, de les meves dèries,
Fuig mentre puguis retrobar-te
On l'oxigen és part teva vital.
Fuig i enyora'm, torna a la pau
Dels teus ulls que miren amb calma
Tot allò que t'envolta; allibera't, ànima.