[poema fora de concurs]
I saps com arribar a abastar
L'aire que t'envolta amb carícies
Que amanyaguen l'ànima de l'aigua.
I encara no t'he escoltat la veu
Però en somnis em visites per a gaudir
Amb la pèrdua de serenor que provoques
En sentir propera la teva presència.
L'esperança és rosa que desfulles i mires,
I en cada pètal queda l'essència
Del teu esguard, el meu desig per escoltar-te.