Lament del rovell,
La bellesa és trencadís
Que agrupa tot el dolor
Capaç de guarir la felicitat.
Esgarrapa el cel,
Esquinça'l amb la veu
I coneixeràs l'origen
De l'angoixa extrema.
I sóc gaudi mentre et pateix
La paraula dins de la gola
I el deliri sap per on camina.
I travesso les portes que, de bat
A bat, obres al teu pas, flama
Que, de tan breu, ets brillantíssima.
La bellesa és trencadís
Que agrupa tot el dolor
Capaç de guarir la felicitat.
Esgarrapa el cel,
Esquinça'l amb la veu
I coneixeràs l'origen
De l'angoixa extrema.
I sóc gaudi mentre et pateix
La paraula dins de la gola
I el deliri sap per on camina.
I travesso les portes que, de bat
A bat, obres al teu pas, flama
Que, de tan breu, ets brillantíssima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada