Allà on la llum és fosca i els dies són feixugues pedres
Que no es mouen ni un sol centímetre per veure millor
El camí que has de seguir, potser aparegui finalment.
Si la vida és una dringadissa que no pots escoltar,
Si esdevens Hipòlit per encisar les mil i una Fedres
Que trobis arreu quan t'embargui sense remei la por,
Crida fins que l'horitzó sigui pròxim i escoltaré el teu lament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada