T'ofereixo el fang dels meus versos,
La nit dels segles, la por i la lluita
Per a tenir aquestes mans que lliures
A l'amistat, a la vida i a la germanor.
Abans de morir, deixa'm cosir-te els somnis
Als fils de l'argentada llum de la lluna
Amb batecs del teu cor esdevinguts porta que es bada.
T'ofereixo els meus mots, gens perversos,
La dolçor de l'albada, el mossec a la fruita
Prohibida que només ha pogut escriure's
En pàgines sagrades, a canvi de la tristor.
Aquesta tristor que amara els teus insomnis
Amb la sal de la llàgrima inoportuna
Que no em permet endinsar-me en la teva mirada.