Et tinc al meu abast, he de fruir-te com qui devora amb avidesa la fruita acabada de collir, com qui esguarda la mar i desitja nedar-hi envoltat pel seu oneig. Duus la calma de la presència teva al neguit de l'espera, la pau als membres cansats de caminar i vagar.
Què duran aquests besos oferts? Què portaran aquestes carícies sembrades a la teva pell? El demà és un present que encara no ha passat, una pregunta que tard o d'hora es respondrà. Puc dir-te que t'estimo ja?